9. Carta a Menesceu

Idees principals:

Primerament, Epicur diu que s'ha de filosofar a totes les edats, ja que fer-ho garateix la felicitat. Hem d'estar segurs el que ens porta a la felicitat ja que quan la tenim, ho tenim absolutament tot i quan no la tenim fem tot el que podem per aconseguir-la. El Déus no tenen res a veure amb la nostre felicitat, ells només es preucupen per ells mateixos. Afirma que tenir por a la mort no té ningún sentit ja que quan la mort està nosaltres no. Complir els nostres desitjos ens porta directament a la tranquilitat de l'ànima, es a dir la felicitat. Explica que l'ésser humà és capaç de rebutjar plaes molt grans per després poder aconseguir moments de felicitat encara més grans, al mateix temps que acceptem el dolor per després arribar a la felicitat.

Títol: "La recerca de la felicitat"

Anàlisi:

Primerament Epicur comença dient que encara que siguem joves o vells tots som capaços d'arribar a la felicitat. El joves l'aconsegueixen amb els seus actes per aconseguir el futur desitjat, i els vells la poden aconseguir en els recors passats.

Seguidament, Epicur afirma l'existència dels Déus, encara que diu que no són com la gent pensa. Explica que els Déus no es preucupen per nosaltres, no miren per la nostre felicitat. Els déus només es preucupen per ells. Més tard parla sobre el tema de la mort. Diu que quan estem morts no podem sentir res; per tant, quin sentit té tenir por a la mort?. 

Diu: “mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som” , amb aquesta afirmació Epicur ens vol dir que no hem de tenir por a  la mort perquè mai ens la trobem perquè quan nosaltres som ella no està. La mort no és res dolent, només és un indicador del fi de la vida. Epicur creu que és millor un plaer curt i intens que un de banal i llarg. Explica que hi han diferents tipos de desitjos els necessaris i els no necessaris. Els necessaris ens porten cap a la felicitat, en canvi els no necessaris ens porten cap a un espiral de dessitjos que mai s'acaba i no porta cap a la felicitat.

Epicur explica que hem de conèixer bé els nostres desitjos per poder després escullir-los bé per així arribar a la felicitat, actuar d'acord amb aquests desitjos ha de ser el nostre objectiu. Hi ha un moment en el que no ens queda res més per dessitjar, aquest moment és el que podem anomenar felicitat i ens indica que hem viscut una vida plena.

Comparació:

La teoria d'Epicur pot ser comparada amb Plató. Els dos filòsofs creuen que filosofar és viure, ens porta cap al bé. També coincideixen en que no s'ha de tenir por a la mort perquè segons Plató quan morim accedim al coneixement. 

Epicur no creu en el món intel·ligible de Plató. Plató afirma que aribar a la felicitat és deslliurar-se de les passions. En canvi, Epicur diu que mitjançant l'intelecte, podem ser capços de escolir quins plaers són els que ens porten a la felicitat.