23. Kant: Opinió de la seva filosofia

Kant, un dels filòsofs més importants de la història, va marcar un abans i un després amb la seva filosofia. Un a de les coses més destacables d'aquest precursor de l'idealisme alemany és que va proposar una nova forma de coneixement que no estava basada tant sols en el empisrisme, sinó que dóna afegeix l'experiència com a font fiable de coneixement, aixi doncs també creu en l'existència de les idees universals.

22. Kant: Frase

   "No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat"

Amb aquesta frase de Kant podem extreure un seguit d'idees. Primerament, podem diferenciar dos tipus de voluntat: la bona i la dolenta. La voluntat és el que ens determina a actuar de les diferents maneres possibles. Per tant, si tenim una bona voluntat actuarem d'una manera bona. I totalment el contrari si ho fem amb una dolenta voluntat. 

Així doncs, hem d'actuar segons la nostre voluntat, hem de pendre les decisions correctes segons el que ens han estat ensenyant durant la nostre vida. Hem de actuar segons el que ens ha sigut ensenyat, per tant aquesta voluntat hauria de senyalar cap al bon camí. Actuar de manera bona per a nosaltres, ja que si no fós així acabaríem fent el camí cap als nostres objectius més i més difícil. 

En conclusió, hem d'actuar segons els nostres valors ja que això és el que ens és ensenyat durant la nostra vida.  

21. Hume: el canvi

Idees principals:

Aquest text pertany al gran filosof anglès David Hume, un dels empiristes més importants de la història de la filosofia. En podem extreure un seguit d'idees principals. Primerament, Hume afirma que el que sempre ha estat d'una manera no té perquè continuar sent d'aquesta manera sempre.  Estem en constant canvi, aquest fet provoca que pugui ocorrer qualsevol cosa nova i pot canviar de sobte tots els coneixements previs.

Títol:

En constant canvi

Anàlisi:

David Hume defensa una posició empirista quan afirma que no és la raó la que governa la natura sinó la nostra percepció. És així, doncs, com sempre que veiem que a algú se li cau un objecte pesat, de seguida ens n’apartem perquè estem segurs que caurà fortament al terra. Fins i tot hi ha lleis que corroboren aquesta caiguda, lleis que es basen en la raó.

Però també ens han dit que a l’Univers no hi ha gravetat i que en d’altres planetes els objectes, per molt pesats que siguin, no es cauran. Es que hi ha una raó diferent per a cada cas particular? O és que la naturalesa es veu en canvi constant i que un dia notem la caiguda i, després de constants variacions del medi, notem que no precipita? És, llavors una qüestió d’hàbit i no pas racional. Perquè un bon dia ens podem llevar, i veure que els nostres peus no toquen a terra, que les plantes no són verdes i que el foc no és calent. Aquest serà el moment en què la raó no serà absoluta ni el dia a dia un simple costum.

20. Frase Hume

"Sigues filòsof però en mig de tota la teva filosofia continua  essent  humà."

Hume, segons el meu raonament, el que volia dir era que els éssers humans hem de tenir en compte la filòsofia, arribar al coneixement absolut, ser racionals amb les nostres accions. Però no hem de deixar de ser humans amb sentiments per aconseguir totes aquestes coses. L'ésser humà ha d'estar en contacte amb la filosofia, aquesta ens dona un coneixement sobre tot el que ens envolta, com funciona tot, ens ajuda a raonar. Aquest podria ser un dels sentits de la nostre existència, arribar a la felicitat a travès del coneixement, però sense oblidar que per sobre de tot ets un ésser humà.

19. John Locke: El poder de la majoria

Idees principals:

D'aquest text de John Locke podem extreure un seguit d'idees principals. Locke afirma que en un Estat democràtic, la majoria és l'encarregada de decidir per la societat. El que ha estat triat per la majoria ha de posseir raò, per tant aquest serà capaç ( o hauria de ser capaç) de guiar la societat cap a un estat de benestar.

Títol:

"La majoria mana" 

Anàlisi:

Aquest fragment pertany al "Segon tractat sobre el govern civil". Locke ens parla sobre el poder que té la majoria envers l'Estat, les decisions que es prenen són votades i la majoria és la que guanya. La opinió individual de cada persona es important per després arribar a la presa de decisions on el conjunt de opinions individuals fan la una de global. 

També afirma que la decisió de la majoria ha de ser repectada encara que no s'estigui d'acord, ja que aquesta és la que més satisfa a la majoria de la societat.

Comparació:

Podem comparar la concepció que té Plató de la societat amb la de Locke. Per Plató la societat hauria d'estar dirigida per la persona més savia, el filòsof. En canvi, Locke creu que la persona que ha d'estar dirigint l'Estat no ha de ser el que sigui més savi sinó el que es escollit per la majoria. 

18. John Locke: El govern civil

Idees principals:

Aquest text pertany a John Locke i es troba al " Segon tractat sobre el govern civil", en podem extreure un seguit d'idees. Primerament, qualsevol ciutadà té el dret d'exigir que el govern compleixi amb les seves obligacions ja que ha estat escollit pel poble. També afegeix que sinó es dona el cas de que sigui un bon govern s'hauria de recorrir a un canvi.

Títol: 

"L'elecció d'un poble"

Anàlisi

En aquest text de Locke ens és explicat quina funció té el poble dins d'un govern. Primer de tot afirma que el poble ha d'escollir el govern que vol que s'ajusti amb les necessitats del poble. Si aquest govern no complis amb aquestes funcions el poble no podria queixar-se ja que s'ha de donar una segona oportunitat ja que tots tenim el dret a fracassar en un primer intent.

Ara bé, si pels motius que siguin, l’Estat allarga les equivocacions i no canvia les errades i fins i tot les empitjora, la seva posició en el poder passa a ser no legítima, pel que el poble té el dret a revelar-se i imposar si és necessari per la força un tipus de govern que dugui a terme els punts inicials correctament i sense gaires equivocacions, perquè sinó més val tornar, com diu Locke, a l’estat de natura o fins i tot a l’anarquia, perquè sotmetre’s a la voluntat d’un govern que ha trencat el contracte establert entre la majoria i ell mateix deriva a un malestar públic general que no hi seria si des d’un principi cada individu visqués individualment i cadascú sota la seva pròpia llei.

17. John Locke: Llibertat

Idees principals:

En aquest text del tractat del govern civil de Locke, ens diu que tenim l'absoluta llibertat sobre nosaltres mateixos. Si ens fiquem com a referència la raò, tots els éssers humans som iguals i la llibertat dels altres ha de ser respectada. Tots els éssers humans hem sigut creats pel mateix creador, per tant estem sotmesos a la seva voluntat.

Títol:

"El respecte a la llibertat"

Anàlisi:

Locke, filòsof empirista, proposa un model d'Estat, aquest imposa que la vida i la llibertat són drets naturals. Així doncs, l'Estat és el responsable de la protecció d'aquests drets, els drets de tots els ciutadans. Locke imposa una confiança envers els ciutadans, ja que sinó existís aquesta confiança l'Estat lliure no seria possible, ja que de les llibertats singulars existeix la llibertat global, la llibertat de l'Estat. 

Comparació

Les idees de Locke sobre la llibertat poden ser comparades amb altres autors que han parlat sobre aquest tema durant la història. Un d'aquests és Hobbes, aquest creu que l'home és perill pel mateix home, ens trobem en constant guerra entre nosaltres. Locke confia amb la responsabilitats de cada ciutadà. 

Un altre filòsof podria ser Plató, la seva concepció de la funció de cada ciutadà és molt similar a la concepció del estat de Locke.

16. John Locke: Coneixement

Idees principals:

En aquest text de John Locke podem extreure un seguit d'idees. Primerament Locke afirma que les idees són innates. No poden haver idees a la nostre ment que aquesta no pugui entendre, pel fet de que si han estat percebudes ja no serien innates.

Títol: 

"Idees a la nostre ment"

Anàlisi:

Segons la filosofia de Locke, podem dir que res ens ve donat per les idees innates. Com bon empirista que és, afirma que podem extreure coneixement a partir dels sentits. Aquest sentits, en ocasions, ens podenoferir un coneixement erròni i limitat. Finalment, Locke afirma que algunes idees poden ser obtingudes a travès de l'experiència, ja que com diu ell: "es troben forçosament impreses en l'esperit. El coneixement de la ment es produeix a posteriori ja que no existeixen els principis universals.

Comparació:

Aquest text de Locke el podriem comparar amb altres autors que han tractat el tema del coneixement. Un d'ells podria ser Plató. Aquest creu que les idees es troben unides al objecte que els coneix. Així doncs, defensa que les idees innates existeixen. En canvi, Locke afirma tot el contrari, que no existeixen.

També pot ser comparat amb Descartes, aquest creia que les idees les podem conèixer a priori, però Locke deia totalment l'oposat, creia que les idees venen donades a posteriori a partir dels sentits.

15. #laidentitat2

A classe vam fer una activitat amb Tweeter que consistia a comentar el documental anomenat: "Amb filosofia". Aquest van ser tots els tweets que vaig realitzar durant la projecció del documental.

no tenim una única identitat, en tenim moltes #laidentitat2
el que importa es allò que ens han donat #laidentitat2
la identitat és una frontera #laidentitat2
M'identiifico per diversos factors #laidentitat2
Realment som allo que creiem ser? #laidentitat2
El nostre ésser no és fixe, no és constant, varia constantment #laidentitat2
Jo no sóc jo, jo sóc els que m'envolten #laidentitat2
Dime con quien andas, y te diré quien eres #laidentitat2
el ser consciente existe #laidentitat2
un tio poco seguro #freud #laidentitat2
¿Como puedes conocer algo de lo que no eres consciente?#laidentitat2
¿Si somos lo que nos rodea, cambiando el entorno nos cambiaremos a nosotros mismos? #laidentitat2
La nostra identitat és una barreja entre el que coneixem i el que desconeixem de nosaltres mateixos #laidentitat2
La vertadera identitat, la que de veritat importa, és la identitat personal #laidentitat2
Estem formats únicament per materia, o hi ha alguna cosa que va més enlla`? #laidentitat2
Si som com som per la societat en la que vivim, com s'ha constituit la nostra societat? #laidentitat2
L'estat no està a l'altura del que promet #laidentitat2
El disseny dels estats està format per la sang dels soldats i el semen dels emperadors #laidentitat2
Que és la independència? #laidentitat2
En quins casos té sentit dividir-nos, i quan ens hem d'unir?#laidentitat2
La identitat és com una mònada amb portes i finestres obertes#laidentitat2
Necessitem als altres per ser nosaltres mateixos #laidentitat2
L'infern són els altres #laidentitat2
Passat i futur condicionen la meva identitat present #laidentitat2
Conclusió: Mai podrem saber totalment qui o que som #laidentitat2

Aquest és el documental:

La identitat és allò que ens identifica a cada persona. Cada persona té la seva identitat no hi han dues persones iguals. La identitat és el conjunt de virtuts, aficions, defectes que te un individu, es podria dir que la identitat és l'esséncia de la persona.

Cal destacar que la identitat no és innata, quan anem avançant a la vida l'anem desenvolupant a partir de les experiències de la vida.

La identitat depèn de al relació que té una persona amb les altres, ja que els sentiments que posseix un mateix són els que comparteix amb els altres. En conclusió, som la nostre identitat, aquesta marca una frontera amb els altres.

14. Racionalistes

Racionalistes	Descartes	Spinoza	Leibniz
Déu	És perfecte i infinit	És la naturalesa	És la mònada superior
Substància	3 substàncies: -          Cos -          Déu -          Ment	Déu	Les mònades
Principis	Dualista	Monista	Pluralista
Matèria	------------------------	No té extensió	------------------------
Cos-ànima	Conexió per la glàdula pineal	------------------------	No existeix interacció

13. Descartes text 11

Idees principals:

En aquest text de Descartes podem extreure un seguit d'idees que podem considerar essencials de la teoria de l'existència de Déu.

En primer lloc, Déu és infinit, etern, immutable, independent, omniscient i omnipontent. Aquest ésser amb totes aquestes característiques ens ha creat a tots.Seguidament Descartes es planteja que com pot ser que pugui provenir d'aquest ésser sinó tinc totes aquestes propietats. Finalment, conclou dient que Déu ha d'existir ja que aquest no podria existir en  la idea d'una cosa infinita en un éssers finits com nosaltres si ningú ens l'hagués ficat. 

Títol: "L'ésser infinit dintre del finit"

Anàlisi:

En aquest text Descartes intenta demostrar que Déu existeix. En primer lloc diu que Déu és un ésser amb un seguit de característiques que només ell pot tenir. Aquest mateix ésser ha sigut el responsable de la nostre creació. Seguidament Descartes afirma: "tan grans i eminents són aquests avantatges que com més atentament els considero menys em convenço que la idea que en tinc pugui tenir el seu origen en mi", com pot ser que nosaltres provinguem d'un ésser que té característiques que nosaltres no tenim? Com pot ser que  pensi amb un ésser infinit sent jo finit? Descartes diu: " si bé hi ha en mi la idea de substància, en ésser-ne jo una, no podria haver-hi en mi la idea d’una substància infinita, essent jo un ésser finit". Per tant, no pots tenir la idea d'una cosa sinó ets aquesta cosa, però nosaltres podem pensar en Déu que és un ésser infinit, així doncs algú haurà d'haver ficat en nosaltres aquesta idea, i aquest algú és Déu.

12. Descartes text 8

Aquest text de Descartes pertany a les meditacions físiques, tracta sobre la relació cos i l'ànima.  Les idees principals són les següents:

En primer lloc, Descartes diu que ànima i cós són conceptes totalment separats, ja que Déu no els va crear junts. Seguidament, Descartes afirma que aquests són totalment independents i poden existir separats perfectament. Finalment, conclou dient que el Jo realment és la substància pensant ja que és el que li permet al ésser humà pensar. Per tant podem existir sense el cós, en canvi no és possible viure sense la ment.

Títol: "L'innecessàri cós"

Descartes en aquest text explica la seva teoria sobre la relació entre cós i ment. Comença dient que cós i 

ànima són substàncies independents entre elles, no necessiten l'una de l'altre per existir, així doncs Descartes diu:  "és ben igual quina sigui la potència que faci la separació", així doncs dona igual quina de les dues substàncies sigui al responsable de la seva separació. Seguidament afirma: "no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant", amb això Descartes ens diu que el cós no és necessari, podem viure sense ell, el que realment fa que el Jo existeixi és la substància pensant, que permet el pensament de l'ésser. Per tant, el cós és unicament un objecte, (substància extensa) que es mogut per la substància pensant. Però la desaparició del cós seria indiferent ja que el que realment fa que poguem viure és la ment.

Aquesta idea dualista pot ser comparada amb altres autors dualistes com Plató. La diferència entre la teoria de Plató i Descartes és la causa de les coses. Plató creu amb l'existència del Demiurg, en canvi Descartes recolza la exitència de Déu. Però tots dos afirmen que podem viure sense el cós en canvi la vida no és possible sense l'ànima.

11. Descartes text 5

Aquest text pertany a les Meditacions físiques de Descartes, en aquest hi podem destacar un seguit d'idees.

En primer lloc Descartes dubta de tot, no hi ha res vertader. Seguidament diu que Déu l'ha creat però potser l'ha creat enganyant-lo.  Més tard, afirma que dubta dels sentits i fins i tot de la seva existència. Però, definitivament pensa que ell si existeix, pero hi ha un geni maligne que li està dient mentides. Després d'haver fet tot aquest procés, conclou dient que hi ha una cosa segura que es resumeix en: jo soc, jo existeixo.

"El geni mentider i l'ésser enganyat"

Descartes en aquest text defensa el seu métode per arribar a allò indubtable habent dubtat de tot avans.  Primerament, Descartes dubta de tots els seus coneixements, tot allò que li han ensenyat pot ser incorrecte i per tant ha de dubtar-hi. Més tard diu, "No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l'esperit aquests pensaments?", Descartes assumeix que Déu li ha creat i per tant li ha donat tots aquests coneixements, però podria ser que aquest Déu li hagui enganyat. Però això no pot ser possible perquè Déu és la bondat suprema, així doncs és impossible que l'enganyi.  Seguidament, es planteja que potser no pot dubtar els sentits ja que alomillor no és res sense ells. La idea de que ell no pugui existir no és possible ja que ell ha pensat, ha dubtat, per tant si ha sigut capaç de fer aquest procés ha d'existir. Descartes afirma que hi ha un geni maligne que ens enganya, ja que si Déu no ho fa algo ho ha d'haver fet, aquest geni ens enganya per tant si ens enganya hem de existir sinó no podria enganyar a ningú.  En coclusió, no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto vol dir que penso i si penso sóc.

10.El temps va ser creat amb el món

Idees principals:

D'aquest fragment de Sant Agustí podem extreure un seguit d'idees. Primerament, Sant Agustí aforma que tots aquells que pensem que avans de la creació ja existia el tems viuen dormits, ja que el temps va ser creat al mateix temps que el món. Finalment, diu que Déu no és passat ni futur, és present ja que és superior a tots els efectes futurs. Déu viu en l'avui ja que és etern.

Títol: 

"Déu viu avui"

Anàlisi:

Primerament, Sant Agustí ens diu que el temps va ser creat junt amb la creació del món, " com havien de transcòrrer innombrables segles, si encara no havien estats fets per tu", per tant preguntar pel que feia Déu avans de la creació és totalment absurd ja que no hi havia temps per fer res. Seguidament, Sant Agustí afirma: " Precedeixes tots els temps passats amb l'excel·lència de la teva eternitat sempre present", així doncs amb aquesta aformació el que ens vol dir és que Déu no precedeix ni al futur ni al passat ja que ell és etern, omnipotent i pertany a l'avui, el present.

Comparació:

La teoria de Sant Agustí pot ser comparada amb els autors presocràtics, els presocràtics creien que del no res no pot sorgir res i que el món és etern, en canvi Sant Agustí creu en que hi ha un inici del món i una posterior eternitat d'aquest.

9. Carta a Menesceu

Idees principals:

Primerament, Epicur diu que s'ha de filosofar a totes les edats, ja que fer-ho garateix la felicitat. Hem d'estar segurs el que ens porta a la felicitat ja que quan la tenim, ho tenim absolutament tot i quan no la tenim fem tot el que podem per aconseguir-la. El Déus no tenen res a veure amb la nostre felicitat, ells només es preucupen per ells mateixos. Afirma que tenir por a la mort no té ningún sentit ja que quan la mort està nosaltres no. Complir els nostres desitjos ens porta directament a la tranquilitat de l'ànima, es a dir la felicitat. Explica que l'ésser humà és capaç de rebutjar plaes molt grans per després poder aconseguir moments de felicitat encara més grans, al mateix temps que acceptem el dolor per després arribar a la felicitat.

Títol: "La recerca de la felicitat"

Anàlisi:

Primerament Epicur comença dient que encara que siguem joves o vells tots som capaços d'arribar a la felicitat. El joves l'aconsegueixen amb els seus actes per aconseguir el futur desitjat, i els vells la poden aconseguir en els recors passats.

Seguidament, Epicur afirma l'existència dels Déus, encara que diu que no són com la gent pensa. Explica que els Déus no es preucupen per nosaltres, no miren per la nostre felicitat. Els déus només es preucupen per ells. Més tard parla sobre el tema de la mort. Diu que quan estem morts no podem sentir res; per tant, quin sentit té tenir por a la mort?. 

Diu: “mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som” , amb aquesta afirmació Epicur ens vol dir que no hem de tenir por a  la mort perquè mai ens la trobem perquè quan nosaltres som ella no està. La mort no és res dolent, només és un indicador del fi de la vida. Epicur creu que és millor un plaer curt i intens que un de banal i llarg. Explica que hi han diferents tipos de desitjos els necessaris i els no necessaris. Els necessaris ens porten cap a la felicitat, en canvi els no necessaris ens porten cap a un espiral de dessitjos que mai s'acaba i no porta cap a la felicitat.

Epicur explica que hem de conèixer bé els nostres desitjos per poder després escullir-los bé per així arribar a la felicitat, actuar d'acord amb aquests desitjos ha de ser el nostre objectiu. Hi ha un moment en el que no ens queda res més per dessitjar, aquest moment és el que podem anomenar felicitat i ens indica que hem viscut una vida plena.

Comparació:

La teoria d'Epicur pot ser comparada amb Plató. Els dos filòsofs creuen que filosofar és viure, ens porta cap al bé. També coincideixen en que no s'ha de tenir por a la mort perquè segons Plató quan morim accedim al coneixement. 

Epicur no creu en el món intel·ligible de Plató. Plató afirma que aribar a la felicitat és deslliurar-se de les passions. En canvi, Epicur diu que mitjançant l'intelecte, podem ser capços de escolir quins plaers són els que ens porten a la felicitat.

8. Aristòtil: Sociabilitat natural

Aristòtil afirma que totes les persones som socials per naturalesa, encara que hi han alguns que no ho són i això és degut a que són inferiors o superiors. També diu que els éssers humans som els únics que som socials per naturalesa ja que som els únics que disposem de la paraula.

Títol: 

" L'animal cívic"

Aristòtil defineix a l'ésser humà com un animal cívic, ja que té com a innata la paraula. Afirma que l'ésser humà no pot ser incívic de cap manera, si ho fos seria inferior o superior a la seva condició. Si hi hagués un ésser humà incívic no desenvoluparia les capacitats propies dels humans, el llenguatge. Aristòtil també compara l'ésser humà amb altres animals que es comunican entre ells. Però deixa clar que hi ha una diferencia molt clara ja que els éssers humans utilitzem la comunicació per transmetre els nostres sentiments, en canvi els animals no ho fan.

Aquest text d'Aristòtil podia ser comparat amb altres autors. Un podria ser John Locke que defensa que l'ésser ha fet un pacte amb la societat per estar en harmonia, però això no vol dir que sigui social per naturalesa.