Reflexió final

Sincerament, quan vaig començar filosofia pensava que seria una assignatura avorrida on només parlaria el professor i nosaltres ens dedicaríem a escoltar-lo. Però no ha sigut així, les classes han estat intenses amb aportacions d'alguns alumnes, amb petits debats espontanis ( per exemple, la creença sobre el destí). 

Però el que crec que ens ha ajudat més ha sigut les activitats dutes a terme en el blog, fer un comentari sobre el tema fet a classe ens ha ajudat a poder entendre-ho millor. I amb un suport molt més divertit que un simple paper... el blog i les activitats al Twitter han fet que l'assignatura de filosofia sigues més original i entretinguda.

Espero que l'any que ve sigui igual o millor, ja que en aquest he passat hores molt entretingudes al mateix temps que aprenia.

Arnau Pastor Gonzalez

Definicions tema 10

Maièutica: Actitud socràtica que afirma que aquest mètode és l'art de les llevadores, és a dir, l'art de donar llum vist des del punt de vista de la veritat.

Intel·lectualisme moral: Actitud socràtica que afirma que és impossible obrar malament expressament. Per tant, si algú obra malament és per ignorància de que aquella acció no és virtuosa.

Eudemonisme: Model de la felicitat que defensa que ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies d'una persona.

Hedonisme: Model de felicitat que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor.

Autorealització: Vista des del punt de vista eudemonista, segons Aristòtil, defensa que qualsevol fi serà mitjà per a un fi últim, el qual haurà de donar sentit a tots els altres.

Prudència: Segons la vida teorètica i saviesa pràctica, és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràctica, ja que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en la nostra vida. 

Autosuficiència: Tipus de felicitat que afirma que és savi el qui sap ser feliç i que al llarg de la història ha desenvolupat dos punts de vista diferents: segons els cínics, i segons els estoics. 

Pau interior: Felicitat com a autosuficiència segons els estoics que s'adonen que tot està en mans del destí i que per tant surt a compte fer-se insensible al sofriment i les opinions alienes.

Utilitarisme: Felicitat com a plaer que defensa que la meta moral consisteix a arribar a la màxima felicitat per a la major nombre de persones possible.

Aritmètica dels plaers: Felicitat com a plaer i pertanyent a l'utilitarisme, que segons Jeremy Bentham, el plaer és susceptible de mesura i que aquests plaers es poden comparar entre si i les persones. 

Teleològica: Ètica de la justícia que es basa en la finalitat com a importància en els mitjans establerts.

Deontologia: Ètica de la justícia que defensa que tots tenim un deure personal que tots hem de complir.

Imperatiu categòric: Formalisme ètic que afirma que tots tenim intencions en la nostra vida i que 

actuem per a aconseguir aquests interessos.

Autonomia moral: És aquella que obra de tal manera que la màxima o norma que regeix la nostra conducta es pugui convertir en llei universal, és a dir, que la escollim per nosaltres mateixos, essent conscients que és coherent.

La Felicitat

S

Idees principals:

En aquest text Aristòtil parla sobre la activitat que fa l’home en presència de la raó, podem distingir un seguit d’idees que es veuen reflectides durant el text. En primer lloc, la activitat del home mai serà sense l’absència de la raó.  Per tant l’home és un home bo que actua raonablement i ho fa dirigida a la virtut.

Títol:

La bondat com a mode de felicitat

Anàlisi:

Segons Aristòtil l’home ha de procurar encaminar-se a la activitat de raonar. Ja que els éssers humans som els únics que tenim aquesta habilitat i hem de utilitzar-la de manera que les nostres accions estiguin justificades per la raó. Per tant, l’home ha de ser un home bo ja que sinó ho fos no aprofitaria el que ens fa diferents dels animals: la raó. D’aquesta manera quan l’ésser humà obra cada acció que fa és una virtut, ja que estarà actuant com un ésser amb raó, amb uns valors, amb unes conviccions ètiques...

Comparació:

La proposta que fa Aristòtil pot ser contrastada amb la visió de la felictat que proposen els cínics. Aristòtil proposa que hem d’obrar de manera que ens apropem al bé, i quan arribem aquest bé ens acostem també al nostre fi. Per altre banda trobem les idees dels cínics que creuen que la felicitat és subjectiva, tots tenim una realitat pròpia, i hem de procurar viure segons la naturalesa de cada un.

Jean Paul Sartre: La brúixola del poble

1)On va estudiar Sartre?

    A l'escola normal superior de París.

2) Què opina sobre els valors?

    Que tothom els ha de construir ja que no són definitius i els modifiquem amb el temps.

3) Quin corrent filosòfic va influir sobre ell?

     La fenomenologia defensada també per Husserl.

4) Nom de la seva novel·la filosòfica més important:

     "Nàusea"

5) Quin sentit té per a ell la existència?

     Que ets tu mateix qui li dóna el sentit, ja que aquesta és completament    absurda.

6) Quin és el seu assaig més important de la seva època?

     "L'ésser i el no res".

7) Què és l'autenticitat (de Hidegger)?

     Viure d'acord amb el que tu penses, és adir, reflexionar sobre un mateix.

8) Qui era Hidegger? 

     Filòsof que influeix sobre l'existencialisme de Sartre.

9) Com es deia la revista que va crear?

    "Les temps modernes" (els temps moderns).

10) Què significa "el infern són els altres"?

      Apareix a "Weak loss" i afirma que són els altres els que ens fan passar vergonya, que creen un conflicte entre ambdues persones. Amb tot, són els altres un obstacle que ens influeixen en els nostres actes.

11) Quina concepció tenia ell de la fidelitat?

      Tenia una concepció nul·la.

12) Com es titula el llibre de Simone de Beauboir que influeix en el feminisme? 

      "El segon sexe"

13) Com es diu el llibre que apropa Sartre al marxisme?

      "Crítica de la raó pura"

14) Quin canvi es dóna en els seu pensament a la segona època?

      Que creu que és més important la llibertat col·lectiva que la individual.

15) En quin any rep el premi nobel? Perquè el rebutja?

      L'any 1964. El rebutja perquè es tracta d'un premi burgés i ell no estava d'acord amb ells per raons morals.

16) Quina ideologia defensa en els seus últims anys?

      L'anarquisme proper al comunisme.

17) Sobre quin fet històric va influir?

      Sobre les manifestacions de maig de 1968.

18) Quin diari extremista va dirigir? 

      "Le cause du peauble" (La causa del poble).

19) Què opinava sobre el terrorisme?

      Que era la bomba atòmica dels pobres.

20) Per què era considerat una brúixola ètica?

      Perquè opinava moralment sobre les novetats, orientava al poble moralment.

Que ens diu John Stuart Mill ?

La seva obra "Sobre la Llibertat" fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat Principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. En base a aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per la bona vida, segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'Estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.

Ara bé, molts dels nostres actes afecten a d'altres persones, i, per tant no poden circumscriure's dins l'àmbit de la vida privada de la persona. És, només en aquestes circumstàncies en les que l'Estat pot intervenir. Cal controlar els Poders de l'Estat, i situar-los, només en l'àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat dins l'àmbit privat: la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió són elements de la màxima importància pel seu pensament.

La Felicitat és l'única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho és com un medi per arribar a la Felicitat. Com ho podem probar? Tenim força problemes per fer-ho a causa de l'evidència del fet. Tothom desitja la seva Felicitat, però això no té per qué significar que la Felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que és bo i allò que és desitjable.

No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del pensament d'Epicur i d'Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al desenvolupament moral propi de l’ésser humà: el coneixement, i el treball intel·lectual. Per això afirmarà: És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet.

L’invidualisme Posessiu

Idees Principals:

Les idees més importants que Crawford ens vol explicar són les següents: En primer lloc afirma que el que et fa lliure és el poder de decisió dels altres. També molt important el que diu en el següent paràgraf en el que parla sobre que som  lliures de estar o no estar en relació amb els altres però tenim el dret de entrar-hi . Seguidament afirma que l’individu no està endinsat a la societat per el fet de viure en aquesta. Per últim explica que encara que l’individu és lliure pot ajudar a la societat treballant.

Títol:

L’individu a la societat

Anàlisis:

El que ens vol transmetre l’autor és el dret de l’home a ser lliure indeterminadament del que volen els altres per tu. L’individu té dret a relacionar-se amb el qui vulgui i no estar obligat a relacionar-se amb ningú. Diu que no devem res a la societat pel fet que no tota la societat t’ha aceptat, molts actes fets per nosaltres no estan aceptats ja que tothom té dret a pensar el que vulgui.

Comparació:

La teoria de Crawford pot ser comparada amb l’individualisme altruista de Immanuel Kant. Aquest primer refusa que l’ésser és l’únic propietari de la seva persona i no deu res a la societat. En canvi, el individualisme altruista defensa el col·lectivisme, així doncs, el individu ha de participar a la millora de la societat.