Aquest text de Descartes pertany a les meditacions físiques, tracta sobre la relació cos i l'ànima. Les idees principals són les següents:
En primer lloc, Descartes diu que ànima i cós són conceptes totalment separats, ja que Déu no els va crear junts. Seguidament, Descartes afirma que aquests són totalment independents i poden existir separats perfectament. Finalment, conclou dient que el Jo realment és la substància pensant ja que és el que li permet al ésser humà pensar. Per tant podem existir sense el cós, en canvi no és possible viure sense la ment.
Títol: "L'innecessàri cós"
Descartes en aquest text explica la seva teoria sobre la relació entre cós i ment. Comença dient que cós i
ànima són substàncies independents entre elles, no necessiten l'una de l'altre per existir, així doncs Descartes diu: "és ben igual quina sigui la potència que faci la separació", així doncs dona igual quina de les dues substàncies sigui al responsable de la seva separació. Seguidament afirma: "no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant", amb això Descartes ens diu que el cós no és necessari, podem viure sense ell, el que realment fa que el Jo existeixi és la substància pensant, que permet el pensament de l'ésser. Per tant, el cós és unicament un objecte, (substància extensa) que es mogut per la substància pensant. Però la desaparició del cós seria indiferent ja que el que realment fa que poguem viure és la ment.
Aquesta idea dualista pot ser comparada amb altres autors dualistes com Plató. La diferència entre la teoria de Plató i Descartes és la causa de les coses. Plató creu amb l'existència del Demiurg, en canvi Descartes recolza la exitència de Déu. Però tots dos afirmen que podem viure sense el cós en canvi la vida no és possible sense l'ànima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario