Subscribe:

sábado, 17 de noviembre de 2012

7. Plató: La dialèctica




En aquest text Plató declara la dialèctica com a únic métode capaç d'arribar al coneixement objectiu. Diferència quatre graus per arribar a la ciència, aquests els compara amb la idea de bé que engloba totes les altres idees de virtut. I també diu que si una persona no és campaç de definir aquesta idea no pot ser apte per governar i per tant haura de ser instruit.

"La dialectica com a métode"

Plató afirma que le métode dialèctic és l'únic métode vàlid per arribar al coneixement objectiu i universal. A partir d'això Plató avalua 4 graus de coneixement. El primer és la imaginació que amb l'ajut de la creença formen l'opinió. En aquests dos primers graus l'ésser es deixa endur per les apraençes i no per el real significat de les coses, les descriu de manera subjectiva. Seguidament explica que el coneixement i l'intel·ligència conformen la ciència, aquesta és capaç de contemplar el veritable significat de les coses (esséncia) i descriure-les objectivament. Plató afirma que els dialèctics són els únics que poden coneixer la esséncia de les coses, en canvi els que viuen en la opinió no pot coneixer la idea de bé ni ningua de les virtuts, per tant viu en un món d'aparençes. Acaba dient que tots aquest que vien en aparençes no són capaços de governar ja que no portarien al poble cap al coneixement.

Les idees de Plató sobre la dialèctica són molt semblants a la dialèctica socràtica. Plató defineix els quatre graus de coneixement, on les idees s'han de definir objectivament, Sòcrates ,en canvi, defensava que a través del diàleg una persona és capaç d'olvidar les aparençes i arribar a un coneixement universal i plenament objectiu.

6. Plató sobre la justícia: Exàmen PAU



Plató explica que la justícia és la principal causa de que les tres parts de l'ànima cumpleixin amb la seva funció. D’altra banda, entén l’home com a principal constituent de la ciutat i per tant per tal d’aconseguir una bona societat, l’home que n’estigui al càrrec ha de ser just. 

"La unió és justícia"


Plató afirma que l'homa que està en harmonia és aquell que demostra la justícia en la seva ànima, aquesta justícia mostra un equilibri entre les parts de la seva ànima. Aquesta justicia que. Aquesta justícia que provoca l’harmonia en l’home igual ho fa dins de la societat, ja que la societat és el reflex de l’individu. Per tant, la justícia no es mesura amb la relació entre els individus, sinó amb l’acció que fa cadascú dins la seva societat. Per tant, el filòsof es caracteritzara per tenir unes virtuts de saviesa, temprança, valor, prudència que el faran ser responsable de les altres parts de la societat, també existeixen altres rangs de la societat que es basaran en la virtut de valor i altres en la virtut de temprança  i aquests han de cumplir amb la seva funció com ho fa el filosof. Si alguna de les parts no cumpleix amb  la seva funció es dira que el filòsof actua amb la part irascible de l'ànima i no actua amb justícia.




Les idees de Plató sobre la justícia poden ser comparades amb les dels sofistes, aquests últims creien que la justicia resideix en les convencions del més fort, per tant el més fort té el poder. En canvi Plató diu que la justícia mesura l'harmonia, ha de portar els altres cap a la idea de bé.

El mite de la caverna del sXXI