Entrevista a Karl Popper

Video Youtube

Com t'ha influït la teva família?

Des de que neixem estem en contacte amb unes persones que ja des de molt petits que ens ensenyen el que se suposa que és bo i el que és dolent. Aquestes persones són la família, persones en les que confies i conscient o inconscientment et veus influït per elles. Personalment la meva família m’ha estat aconsellant i transmetin valors que només aquest eren capaços de ensenyar-me. Com a qualsevol persona de la meva edat i les meves condicions, la meva família ma influït molt en els estudis, obligacions i sobretot en la direcció que havia d’encaminar el meu futur, van influir en les meves decisions sobre els estudis, però no gaire en aquest cas van deixar, com s’ha de fer, que jo decidís el meu futur laboral.

La família és clau en el desenvolupament psicològic d’un, si la meva família no hagués sigut responsable amb mi, potser jo no estaria estudiant un batxillerat o si els meus pares tinguessin problemes amb l’alcohol o amb les drogues jo segurament en un futur  acabaria igual. Per tant, la família influeix molt ho vulguis o no ja que és amb la que comparteixes tota la vida.

El nacionalisme

El nacionalisme es defineix com el conjunt de ideas, costums, llengua que té una societat en comú.

El nacionalisme dut de manera radical pot ser un perill, pot duu a guerres amb gent que no comparteix la mateixa ideologia. Estic a favor del nacionalisme, perquè crec que cada persona ha de seguir els costums religions i llengua que desitgi, però no amb els que ho porten a la radicalització d’aquest, com ara el terrorisme, gent que té la seva ideologia però per poder establir-la utilitza la violència.

Encara estant d’acord amb el nacionalisme, crec que la humanitat no s’hauria de tancar tant, ja que ara amb tot el que esta passant si s’actua per separat no es podran solucionar, parlo sobre problemes com el canvi climàtic, las epidèmies, la fam mundial, problemes que només amb la unió de tots es podran duu a terme, però desafortunadament ,en general, l’ésser humà és un individu que només es preocupa per ell mateix i la solució d’aquests problemes requereixen esforç i deixar de banda les diferències.  

Resum de les idees de "El show de Truman"

Les idees principals que es poden extreure després de fer aquesta activitat serien diverses. En primer lloc una idea molt interesant seria la comparació entre el món on viu en Truman i El mite de la caverna. En el mite de la caverna hi trobem que el món on viuen aquelles persones no és el real, el mateix passa a la ciutat d'en Truman en la que aquesta ha estat feta només per ell, viu en una falsa realitat paralel·la a la verdadera realitat, en la que obrin només una porta pot saber la realitat,i com al mite , només en sortint de la cova poden presenciar la vertadera realitat.

La segona idea que ha aportat un alumne ha sigut el significat del nom Truman. El nom ve del angles, True man (home vertader). L'única persona que es vertader en el món on viu en Truman és ell mateix, la resta de la gent no deixen de ser actors.

Per últim en la pel·lícula es veuen reflectides les ansies de riquesa que té la societat.Són capaços de destrossar una vida només per tal de enriquir-se, li treuen la intimitat i a sobre per evitar que s'escapi en Truman intenta aturar-lo de totes les maneres, casi el mata i en aquella escena el director li diu als seus ajudants: "Nació en directo, porqué no puede morir en directo".

 

L’invidualisme Posessiu

Idees Principals:

Les idees més importants que Crawford ens vol explicar són les següents: En primer lloc afirma que el que et fa lliure és el poder de decisió dels altres. També molt important el que diu en el següent paràgraf en el que parla sobre que som  lliures de estar o no estar en relació amb els altres però tenim el dret de entrar-hi . Seguidament afirma que l’individu no està endinsat a la societat per el fet de viure en aquesta. Per últim explica que encara que l’individu és lliure pot ajudar a la societat treballant.

Títol:

L’individu a la societat

Anàlisis:

El que ens vol transmetre l’autor és el dret de l’home a ser lliure indeterminadament del que volen els altres per tu. L’individu té dret a relacionar-se amb el qui vulgui i no estar obligat a relacionar-se amb ningú. Diu que no devem res a la societat pel fet que no tota la societat t’ha aceptat, molts actes fets per nosaltres no estan aceptats ja que tothom té dret a pensar el que vulgui.

Comparació:

La teoria de Crawford pot ser comparada amb l’individualisme altruista de Immanuel Kant. Aquest primer refusa que l’ésser és l’únic propietari de la seva persona i no deu res a la societat. En canvi, el individualisme altruista defensa el col·lectivisme, així doncs, el individu ha de participar a la millora de la societat.

Verificabilitat i falsabilitat

Idees principals:

Karl Popper en aquest fragment ens parla sobre que tot enunciat ha de poder ser falsat. També inclou la idea de que no es poden obtenir conclusions universals a partir d’enunciats singulars.

Títol:

Verificació: És un terme correcte per les ciències naturals?

Anàlisis del contingut:

En la primera part del text, ens explica que tot enunciat científic ha de ser provat per a la seva verificació, només de forma deductiva, no inductivament sense tenir en compte tots els subjectes.

En la segona part, arriba la idea de que la inducció no podrà mai verificar un enunciat, per tant l’enunciat pot ser refusat.

Per últim, Karl Popper diu que no es poden obtenir enunciats generals a partir d’enunciats singulars. I que els enunciats generals poden estar en contra d’aquests enunciats singulars.

Comparació

Podriem comprar la teoria de Popper (falsacionisme) amb la de Rudolf Carnap, que defensava el inductivisme.

Rudolf Carnap considerava que la ciència s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable i que les teories científiques venen de la experiència. En canvi Popper diu que el fet de verificació no es científic. Per això totes les teories seran probables no certes.

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril de 1588 - Derbyshire, 4 de desembre de 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política. A més del seu treball en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia,ètica, d'altres tipus de filosofia i teoria política. Va tenir fortes tensions amb l’esglesia d’Anglaterra i La universitat d’Oxford.

Thomas Hobbes és un autor que reflexiona sobre l'origen de la societat. Així afirma que l'home és dolent per natura (Homo homini lupus: l'home és un llop per l'home) i per això en l'estat natural l'home viu en un estat de guerra constant de tots contra tots. Entén per 'estat natural' aquella situació hipotètica en la qual l'home vivia segons la seva natura sense cap tipus de limitació per part de l'Estat, ja que aquest encara no existia. Els homes consideren que aquesta situació de guerra de tots contra tots és insostenible, i per això decideixen signar un pacte (elpacte social) pel qual renuncien a tota la seva llibertat en mans d'un sobirà, el Leviathan (el qual pot ser una persona o una assemblea) per poder garantir la pau i l'estabilitat.

Va tenir fortes tensions amb l’esglesia d’Anglaterra i La universitat d’Oxford.

Elementos de derecho natural y político

De Cive

Tratado sobre el cuerpo

El estado

Behemoth

Diálogo entre un filósofo y un jurista y Escritos autobiográficos

Leviatán