Martin Heiddeger

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/heidegger.html

Veritat, realitat, concordança

Ideas Principals

- La veritat fa cert el que és cert.

-Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia.

- El cert és allò que concorda.

-Ser cert i veritat significa concordar.

Títol 

Què és la veritat?

Anàlisis

El text es podria dividir en dues parts. La primera parla sobre el significat de la paraula “Veritat”,parla que avegades ens podem trobar en situacions que pensem que son verdaderes però que només són falsedats amb un vel per sobre.

La segona part,parla sobre que te a veure la concordança amb la certesa i la veritat, i ens afirma que aquestes dos estan fortament relacionades ja que una cosa és certa i verdadera quan concorda, com diu Martin Heidegger, de doble manera.

Comparació:

La definició de veritat que esmenta el text seria la de origen grec, aquesta parla sobre la falsedat com a la oposició de la veritat. El significat en grec de veritat vindria a ser el desvetllament del que són les coses. Si el comparem amb el seu significat amb l’origen llatí, veuríem que la paraula veritat voldria dir exactitud i rigor a l’hora de parlar,la paraula que s’oposa a veritat en aquest cas és mentida o engany. I per últim en hebreu vol dir confiança.

Gir copernicà del coneixement

 Al principi de text trobem una idea és el fet que diu: “S’ha suposat fins ara que el nostre conèixer ha de regir-se pels objectes”.També molt important és l’exemple que fica de la teoria de Copèrnic. Al final del text també diu: “Només coneixem a priori de les coses el que nosaltres mateixos hi posem”.

El idealisme com a model de coneixement

El text es pot dividir en 3 parts, la primera part parla sobre el que ha fet l’esser humà, com ha volgut explicar els fenòmens. La segona part esta basada amb l’exemple que fa sobre Copèrnic i després el compara amb la metafísica. I la tercera i última, parla sobre la intuïció dels objectes en la metafísica. No es regeix per la naturalesa del objecte sinó que és l’objecte el que es regeix per la nostre facultat de intuïció.

                                     

Aquest text de Immanuel Kant és un text idealista, ja que afirma que la realitat no es directament assolible pel nostre coneixement. Si la comparem amb el realisme podem dir que són molt diferents ja que el idealisme no es basa simplement amb la naturalesa del objecte i el realisme afirma que l’objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Veritat i perspectiva

Idees Principals:

Les idees que hem de destacar en aquest text són:
-Cada persona té un punt de vista diferent, aquest pensa que el que veu és la realitat única.
-Si sumem tots els punts de vista trobarem la visió total i vertadera.

Títol:


Perspecives diferents, una única veritat

Analisis:

El text deJosé Ortega es divideix en dos paragrafs, en el primer ens explica que cada persona te un punt de vista diferent, per tant una perspectiva diferent, aquesta la donem com a vertadera.En el segon paràgraf, afirma que mai podrem aconseguir saber la veritat, sinó juntem totes les perspectives per crear una visio total i vertadera.

Comparació:


Aquest text de José Ortega és perspectivista, aquest tipo de possibilitat de coneixement defensa que la veritat es troba a la suma de totes les perspectives.En canvi si el comparem amb subjectivisme diriem que la veritat es troba en el punt de vista de cada persona, per tant mai podrem trobar una realitat absoluta ja que depèn de cada persona.

La filosofia: la unió dels coneixements

Aquest és un text de Immanuel Kant, gran filòsof i el més important dels representants del idealisme alemany i esta considerat com un dels pensadors més influents de la Europa moderna i de la filosofia universal . Entre un dels seus escrits més importants està Crítica de la raó pura, és més aquest text és un fragment  d’aquest mateix escrit.

En aquest text podem trobar diverses idees. La inicial i no més important és el fet que diu “Només es pot aprendre a filosofar, es a dir, seguint els principis generals en certs assajos existents”, però el més important és sens dubte “la filosofia es la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana, i el filòsof es un legislador d’aquesta raó, no un artífex”.Aquesta última frase ens diu que el filòsof és el que uneix els coneixements no és el que els troba i els utilitza.

El text és pot dividir en tres parts: la primera ens explica com s’ha de filosofar, la segona ens explica els diferents conceptes de filosofia, i en el tercer ens explica que és la filosofia i com és un autèntic filòsof.

A Kant se’l coneix per el mètode transcendental, que és el que ens presenta en el text. Aquest mètode se’l coneix per voler fomentar la raó i augmentar els coneixements, no ens vols saber l’origen com al mètode empirista o el racionalista.