15. #laidentitat2

A classe vam fer una activitat amb Tweeter que consistia a comentar el documental anomenat: "Amb filosofia". Aquest van ser tots els tweets que vaig realitzar durant la projecció del documental.

no tenim una única identitat, en tenim moltes #laidentitat2
el que importa es allò que ens han donat #laidentitat2
la identitat és una frontera #laidentitat2
M'identiifico per diversos factors #laidentitat2
Realment som allo que creiem ser? #laidentitat2
El nostre ésser no és fixe, no és constant, varia constantment #laidentitat2
Jo no sóc jo, jo sóc els que m'envolten #laidentitat2
Dime con quien andas, y te diré quien eres #laidentitat2
el ser consciente existe #laidentitat2
un tio poco seguro #freud #laidentitat2
¿Como puedes conocer algo de lo que no eres consciente?#laidentitat2
¿Si somos lo que nos rodea, cambiando el entorno nos cambiaremos a nosotros mismos? #laidentitat2
La nostra identitat és una barreja entre el que coneixem i el que desconeixem de nosaltres mateixos #laidentitat2
La vertadera identitat, la que de veritat importa, és la identitat personal #laidentitat2
Estem formats únicament per materia, o hi ha alguna cosa que va més enlla`? #laidentitat2
Si som com som per la societat en la que vivim, com s'ha constituit la nostra societat? #laidentitat2
L'estat no està a l'altura del que promet #laidentitat2
El disseny dels estats està format per la sang dels soldats i el semen dels emperadors #laidentitat2
Que és la independència? #laidentitat2
En quins casos té sentit dividir-nos, i quan ens hem d'unir?#laidentitat2
La identitat és com una mònada amb portes i finestres obertes#laidentitat2
Necessitem als altres per ser nosaltres mateixos #laidentitat2
L'infern són els altres #laidentitat2
Passat i futur condicionen la meva identitat present #laidentitat2
Conclusió: Mai podrem saber totalment qui o que som #laidentitat2

Aquest és el documental:

La identitat és allò que ens identifica a cada persona. Cada persona té la seva identitat no hi han dues persones iguals. La identitat és el conjunt de virtuts, aficions, defectes que te un individu, es podria dir que la identitat és l'esséncia de la persona.

Cal destacar que la identitat no és innata, quan anem avançant a la vida l'anem desenvolupant a partir de les experiències de la vida.

La identitat depèn de al relació que té una persona amb les altres, ja que els sentiments que posseix un mateix són els que comparteix amb els altres. En conclusió, som la nostre identitat, aquesta marca una frontera amb els altres.

14. Racionalistes

Racionalistes	Descartes	Spinoza	Leibniz
Déu	És perfecte i infinit	És la naturalesa	És la mònada superior
Substància	3 substàncies: -          Cos -          Déu -          Ment	Déu	Les mònades
Principis	Dualista	Monista	Pluralista
Matèria	------------------------	No té extensió	------------------------
Cos-ànima	Conexió per la glàdula pineal	------------------------	No existeix interacció

13. Descartes text 11

Idees principals:

En aquest text de Descartes podem extreure un seguit d'idees que podem considerar essencials de la teoria de l'existència de Déu.

En primer lloc, Déu és infinit, etern, immutable, independent, omniscient i omnipontent. Aquest ésser amb totes aquestes característiques ens ha creat a tots.Seguidament Descartes es planteja que com pot ser que pugui provenir d'aquest ésser sinó tinc totes aquestes propietats. Finalment, conclou dient que Déu ha d'existir ja que aquest no podria existir en  la idea d'una cosa infinita en un éssers finits com nosaltres si ningú ens l'hagués ficat. 

Títol: "L'ésser infinit dintre del finit"

Anàlisi:

En aquest text Descartes intenta demostrar que Déu existeix. En primer lloc diu que Déu és un ésser amb un seguit de característiques que només ell pot tenir. Aquest mateix ésser ha sigut el responsable de la nostre creació. Seguidament Descartes afirma: "tan grans i eminents són aquests avantatges que com més atentament els considero menys em convenço que la idea que en tinc pugui tenir el seu origen en mi", com pot ser que nosaltres provinguem d'un ésser que té característiques que nosaltres no tenim? Com pot ser que  pensi amb un ésser infinit sent jo finit? Descartes diu: " si bé hi ha en mi la idea de substància, en ésser-ne jo una, no podria haver-hi en mi la idea d’una substància infinita, essent jo un ésser finit". Per tant, no pots tenir la idea d'una cosa sinó ets aquesta cosa, però nosaltres podem pensar en Déu que és un ésser infinit, així doncs algú haurà d'haver ficat en nosaltres aquesta idea, i aquest algú és Déu.

12. Descartes text 8

Aquest text de Descartes pertany a les meditacions físiques, tracta sobre la relació cos i l'ànima.  Les idees principals són les següents:

En primer lloc, Descartes diu que ànima i cós són conceptes totalment separats, ja que Déu no els va crear junts. Seguidament, Descartes afirma que aquests són totalment independents i poden existir separats perfectament. Finalment, conclou dient que el Jo realment és la substància pensant ja que és el que li permet al ésser humà pensar. Per tant podem existir sense el cós, en canvi no és possible viure sense la ment.

Títol: "L'innecessàri cós"

Descartes en aquest text explica la seva teoria sobre la relació entre cós i ment. Comença dient que cós i 

ànima són substàncies independents entre elles, no necessiten l'una de l'altre per existir, així doncs Descartes diu:  "és ben igual quina sigui la potència que faci la separació", així doncs dona igual quina de les dues substàncies sigui al responsable de la seva separació. Seguidament afirma: "no hi ha cap altra cosa que pertanyi netament a la meva naturalesa o essència, llevat només el ser una cosa pensant", amb això Descartes ens diu que el cós no és necessari, podem viure sense ell, el que realment fa que el Jo existeixi és la substància pensant, que permet el pensament de l'ésser. Per tant, el cós és unicament un objecte, (substància extensa) que es mogut per la substància pensant. Però la desaparició del cós seria indiferent ja que el que realment fa que poguem viure és la ment.

Aquesta idea dualista pot ser comparada amb altres autors dualistes com Plató. La diferència entre la teoria de Plató i Descartes és la causa de les coses. Plató creu amb l'existència del Demiurg, en canvi Descartes recolza la exitència de Déu. Però tots dos afirmen que podem viure sense el cós en canvi la vida no és possible sense l'ànima.

11. Descartes text 5

Aquest text pertany a les Meditacions físiques de Descartes, en aquest hi podem destacar un seguit d'idees.

En primer lloc Descartes dubta de tot, no hi ha res vertader. Seguidament diu que Déu l'ha creat però potser l'ha creat enganyant-lo.  Més tard, afirma que dubta dels sentits i fins i tot de la seva existència. Però, definitivament pensa que ell si existeix, pero hi ha un geni maligne que li està dient mentides. Després d'haver fet tot aquest procés, conclou dient que hi ha una cosa segura que es resumeix en: jo soc, jo existeixo.

"El geni mentider i l'ésser enganyat"

Descartes en aquest text defensa el seu métode per arribar a allò indubtable habent dubtat de tot avans.  Primerament, Descartes dubta de tots els seus coneixements, tot allò que li han ensenyat pot ser incorrecte i per tant ha de dubtar-hi. Més tard diu, "No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l'esperit aquests pensaments?", Descartes assumeix que Déu li ha creat i per tant li ha donat tots aquests coneixements, però podria ser que aquest Déu li hagui enganyat. Però això no pot ser possible perquè Déu és la bondat suprema, així doncs és impossible que l'enganyi.  Seguidament, es planteja que potser no pot dubtar els sentits ja que alomillor no és res sense ells. La idea de que ell no pugui existir no és possible ja que ell ha pensat, ha dubtat, per tant si ha sigut capaç de fer aquest procés ha d'existir. Descartes afirma que hi ha un geni maligne que ens enganya, ja que si Déu no ho fa algo ho ha d'haver fet, aquest geni ens enganya per tant si ens enganya hem de existir sinó no podria enganyar a ningú.  En coclusió, no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto vol dir que penso i si penso sóc.

10.El temps va ser creat amb el món

Idees principals:

D'aquest fragment de Sant Agustí podem extreure un seguit d'idees. Primerament, Sant Agustí aforma que tots aquells que pensem que avans de la creació ja existia el tems viuen dormits, ja que el temps va ser creat al mateix temps que el món. Finalment, diu que Déu no és passat ni futur, és present ja que és superior a tots els efectes futurs. Déu viu en l'avui ja que és etern.

Títol: 

"Déu viu avui"

Anàlisi:

Primerament, Sant Agustí ens diu que el temps va ser creat junt amb la creació del món, " com havien de transcòrrer innombrables segles, si encara no havien estats fets per tu", per tant preguntar pel que feia Déu avans de la creació és totalment absurd ja que no hi havia temps per fer res. Seguidament, Sant Agustí afirma: " Precedeixes tots els temps passats amb l'excel·lència de la teva eternitat sempre present", així doncs amb aquesta aformació el que ens vol dir és que Déu no precedeix ni al futur ni al passat ja que ell és etern, omnipotent i pertany a l'avui, el present.

Comparació:

La teoria de Sant Agustí pot ser comparada amb els autors presocràtics, els presocràtics creien que del no res no pot sorgir res i que el món és etern, en canvi Sant Agustí creu en que hi ha un inici del món i una posterior eternitat d'aquest.

9. Carta a Menesceu

Idees principals:

Primerament, Epicur diu que s'ha de filosofar a totes les edats, ja que fer-ho garateix la felicitat. Hem d'estar segurs el que ens porta a la felicitat ja que quan la tenim, ho tenim absolutament tot i quan no la tenim fem tot el que podem per aconseguir-la. El Déus no tenen res a veure amb la nostre felicitat, ells només es preucupen per ells mateixos. Afirma que tenir por a la mort no té ningún sentit ja que quan la mort està nosaltres no. Complir els nostres desitjos ens porta directament a la tranquilitat de l'ànima, es a dir la felicitat. Explica que l'ésser humà és capaç de rebutjar plaes molt grans per després poder aconseguir moments de felicitat encara més grans, al mateix temps que acceptem el dolor per després arribar a la felicitat.

Títol: "La recerca de la felicitat"

Anàlisi:

Primerament Epicur comença dient que encara que siguem joves o vells tots som capaços d'arribar a la felicitat. El joves l'aconsegueixen amb els seus actes per aconseguir el futur desitjat, i els vells la poden aconseguir en els recors passats.

Seguidament, Epicur afirma l'existència dels Déus, encara que diu que no són com la gent pensa. Explica que els Déus no es preucupen per nosaltres, no miren per la nostre felicitat. Els déus només es preucupen per ells. Més tard parla sobre el tema de la mort. Diu que quan estem morts no podem sentir res; per tant, quin sentit té tenir por a la mort?. 

Diu: “mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som” , amb aquesta afirmació Epicur ens vol dir que no hem de tenir por a  la mort perquè mai ens la trobem perquè quan nosaltres som ella no està. La mort no és res dolent, només és un indicador del fi de la vida. Epicur creu que és millor un plaer curt i intens que un de banal i llarg. Explica que hi han diferents tipos de desitjos els necessaris i els no necessaris. Els necessaris ens porten cap a la felicitat, en canvi els no necessaris ens porten cap a un espiral de dessitjos que mai s'acaba i no porta cap a la felicitat.

Epicur explica que hem de conèixer bé els nostres desitjos per poder després escullir-los bé per així arribar a la felicitat, actuar d'acord amb aquests desitjos ha de ser el nostre objectiu. Hi ha un moment en el que no ens queda res més per dessitjar, aquest moment és el que podem anomenar felicitat i ens indica que hem viscut una vida plena.

Comparació:

La teoria d'Epicur pot ser comparada amb Plató. Els dos filòsofs creuen que filosofar és viure, ens porta cap al bé. També coincideixen en que no s'ha de tenir por a la mort perquè segons Plató quan morim accedim al coneixement. 

Epicur no creu en el món intel·ligible de Plató. Plató afirma que aribar a la felicitat és deslliurar-se de les passions. En canvi, Epicur diu que mitjançant l'intelecte, podem ser capços de escolir quins plaers són els que ens porten a la felicitat.