Martin Heiddeger

http://www.luventicus.org/articulos/02A027/heidegger.html

Veritat, realitat, concordança

Ideas Principals

- La veritat fa cert el que és cert.

-Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia.

- El cert és allò que concorda.

-Ser cert i veritat significa concordar.

Títol 

Què és la veritat?

Anàlisis

El text es podria dividir en dues parts. La primera parla sobre el significat de la paraula “Veritat”,parla que avegades ens podem trobar en situacions que pensem que son verdaderes però que només són falsedats amb un vel per sobre.

La segona part,parla sobre que te a veure la concordança amb la certesa i la veritat, i ens afirma que aquestes dos estan fortament relacionades ja que una cosa és certa i verdadera quan concorda, com diu Martin Heidegger, de doble manera.

Comparació:

La definició de veritat que esmenta el text seria la de origen grec, aquesta parla sobre la falsedat com a la oposició de la veritat. El significat en grec de veritat vindria a ser el desvetllament del que són les coses. Si el comparem amb el seu significat amb l’origen llatí, veuríem que la paraula veritat voldria dir exactitud i rigor a l’hora de parlar,la paraula que s’oposa a veritat en aquest cas és mentida o engany. I per últim en hebreu vol dir confiança.

Gir copernicà del coneixement

 Al principi de text trobem una idea és el fet que diu: “S’ha suposat fins ara que el nostre conèixer ha de regir-se pels objectes”.També molt important és l’exemple que fica de la teoria de Copèrnic. Al final del text també diu: “Només coneixem a priori de les coses el que nosaltres mateixos hi posem”.

El idealisme com a model de coneixement

El text es pot dividir en 3 parts, la primera part parla sobre el que ha fet l’esser humà, com ha volgut explicar els fenòmens. La segona part esta basada amb l’exemple que fa sobre Copèrnic i després el compara amb la metafísica. I la tercera i última, parla sobre la intuïció dels objectes en la metafísica. No es regeix per la naturalesa del objecte sinó que és l’objecte el que es regeix per la nostre facultat de intuïció.

                                     

Aquest text de Immanuel Kant és un text idealista, ja que afirma que la realitat no es directament assolible pel nostre coneixement. Si la comparem amb el realisme podem dir que són molt diferents ja que el idealisme no es basa simplement amb la naturalesa del objecte i el realisme afirma que l’objecte existeix per si mateix, independentment del subjecte.

Veritat i perspectiva

Idees Principals:

Les idees que hem de destacar en aquest text són:
-Cada persona té un punt de vista diferent, aquest pensa que el que veu és la realitat única.
-Si sumem tots els punts de vista trobarem la visió total i vertadera.

Títol:


Perspecives diferents, una única veritat

Analisis:

El text deJosé Ortega es divideix en dos paragrafs, en el primer ens explica que cada persona te un punt de vista diferent, per tant una perspectiva diferent, aquesta la donem com a vertadera.En el segon paràgraf, afirma que mai podrem aconseguir saber la veritat, sinó juntem totes les perspectives per crear una visio total i vertadera.

Comparació:


Aquest text de José Ortega és perspectivista, aquest tipo de possibilitat de coneixement defensa que la veritat es troba a la suma de totes les perspectives.En canvi si el comparem amb subjectivisme diriem que la veritat es troba en el punt de vista de cada persona, per tant mai podrem trobar una realitat absoluta ja que depèn de cada persona.

La filosofia: la unió dels coneixements

Aquest és un text de Immanuel Kant, gran filòsof i el més important dels representants del idealisme alemany i esta considerat com un dels pensadors més influents de la Europa moderna i de la filosofia universal . Entre un dels seus escrits més importants està Crítica de la raó pura, és més aquest text és un fragment  d’aquest mateix escrit.

En aquest text podem trobar diverses idees. La inicial i no més important és el fet que diu “Només es pot aprendre a filosofar, es a dir, seguint els principis generals en certs assajos existents”, però el més important és sens dubte “la filosofia es la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana, i el filòsof es un legislador d’aquesta raó, no un artífex”.Aquesta última frase ens diu que el filòsof és el que uneix els coneixements no és el que els troba i els utilitza.

El text és pot dividir en tres parts: la primera ens explica com s’ha de filosofar, la segona ens explica els diferents conceptes de filosofia, i en el tercer ens explica que és la filosofia i com és un autèntic filòsof.

A Kant se’l coneix per el mètode transcendental, que és el que ens presenta en el text. Aquest mètode se’l coneix per voler fomentar la raó i augmentar els coneixements, no ens vols saber l’origen com al mètode empirista o el racionalista.

Definicions primer tema

Saber vulgar : Es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Es centra en el què i no en el perquè.


Saber científic : Es centra en el perquè de les coses mitjançant l'experimentació i la aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.


Tècnica : Planteja reptes a la ciència i la impulsa a nous descobriments.


Ciència moderna : Estudi sistemàtic de la realitat a partir de l'experiència d'una experimentació i aplicació de les matemàtiques.


Mètode : Són maneres de demostrar, treballar o explicar algún concepte de la realitat.


Sil·logisme : Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.


Axiomes : Principis indemostrables dins del sistema deductiu.


Inducció completa : Conclusió extreta a partir d'una sèrie de casos que no són tots existents. Coneguts per l'experiència de la que es deriven lleis generals.


Hipòtesi : Afirmació elaborada a partir de fets observats que no han estat verificats.


Llei : Enunciats universals que estableixen el comportament de la relitat.


Verifiació : Comprovació d'una hipòtesi quan els fets observats concorden amb els fets deduïts a la hipotèsi.


Comprensió : Captar el sentit d'un esdeveniment, per situar-se dins d'aquells fets.


Mite : Narració fantàstica que explica l'origen i la regularitat del cosmos a partir de forces sobrehumanes.


Mètode Empiricoracional : Se centra en l'origen del coneixement i diu que ve donat per una realitat sensible e inteligible.


Racionalisme clàssic : Combinació d'intuïció i deducció, segons el model matemàtic.


Revolució copernicana del coneixement : Canvi de perspectiva en l'estudi del saber que es centra en el subjecte.


Joc de llenguatge : Diferents maneres d'utilitzar el llenguatge per descriure situacions comunicatives i formes de vida.


Hermenèutica no normativa : Considera que la filosofia descobreix els elements que fan possible a comprensió sense posar normes.


Ontología : Branca de la filosofia teórica que estudia el propi ésser.

Relació entre Matrix i el mite de la caverna

Relació entre Matrix i el Mite de la caverna de Plató

1.- En el mite de la caverna els homes estan lligats de cames i braços percebent les ombres dels objectes que passen darrere d'ells. A Matrix, la gent estan dins d'uns enormes “cultius de persones” en els quals estan dormits, projectant en les seves ments imatges, sentiments i situacions donats per la matrix. La relació està en què, en tots dos casos, els humans viuen un món fictici creient que és el real.

2.-. En el Mite de la caverna, un home és tret del lloc en què està i és enfrontat a la llum veritable (la del sol), li costa assimilar que el seu passat és irreal. En la pel·lícula, Neo és desconnectat de Matrix i li és ensenyat el món real.

3.- En la caverna el presoner que és alliberat pot apreciar la veritable realitat, volent després explicar-los i alliberar als quals són presoners encara que, i en la pel·lícula el mateix és reflectit quan Neo decideix tornar a Matrix per poder alliberar a la resta de la “massa”.

4.- En el mite de la caverna l'home que s'enfronta al món de la llum, ha d'oblidar tots els seus prejudicis, records i convenciments per poder creure que el que veu és la veritat, i en la seqüència número 5, Morfeo abans de saltar li diu a *Neo que ha d'oblidar tot el passat i convèncer-se de la realitat, i que pot aconseguir el gran salt.

5.- En el mite de la caverna, es fa al·lusió al fet que si el “alliberat” decidís alliberar als altres capturats, aquests, es revelarien contra ell, i tractarien de matar-ho. En Matrix, Cyfer tracta de matar a Neo, perquè era ell triat per alliberar a els qui estaven en Matrix i ell, volia tornar a ella, oblidar-ho tot, i tenir una vida feliç.

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Los monos son demasiado buenos para que el hombre pueda descender de ellos.




                                                                                 Friedrich Wilhelm Nietzsche

La recerca del saber

Les persones sempre ens estem plantejant problemes

més i més difícils, segons Aristòtil , per fugir de la ignorància. Això porta a l’altre idea de que les persones filosofem per la mera raó de cercar el coneixement.

Segons Aristòtil, el moment on la gent comença a filosofar és quan ens quedem admirats per elements comuns i comencem a preguntar el perquè d’aquell element , després anem a més, preguntant-nos   el perquè de coses més complexes.

Quan diem que quan plantegem un problema reconeixem la nostre ignorància, en realitat volem dir que realment si no fóssim uns ignorants, plantejaríem la solució directament en comptes de plantejar-lo.

La filosofia ens serveix per demostrar que no som ignorant, per demostra-nos-ho  a nosaltres mateixos perquè la filosofia és la única ciència lliure de pensament.

Si comparem el saber filosòfic amb altres sabers com el científic podem afirmar que el saber científic en comptes de buscar un perquè busca un r com, un com s’ha de fer el problema i quan esta resolt demostrar-lo amb probes.

                               

                                            

                                                       

                                                

Redacció tema lliure sobre la Filosofía

La filosofia es una branca del saber que pretén resoldre preguntes elementals per la via del raonament, com pot ser la pròpia existència. La teologia molt sovint va lligada a aquesta branca, ja que també s’intenten resoldre preguntes sobre la religió, com pot ser la existència de Déu.

Fa uns segles, es creia que la filosofia era una ciència exacta, però després van arribar a la conclusió que la ciència no era una ciència exacte perquè els fenòmens que estudia no són mesurables.

També podem trobar una altre branca dintre de la filosofia que és la filosofia política, aquesta estudia preguntes del govern, la llibertat, la justícia... La política està molt lligada a la ètica ja que els politics han de ser justos amb les decisions que prenen, ja que les seves decisions són les que al final les que valen. Aquests polítics han de estar molt pendents amb la prohibició de activitats que poden dur a la tristesa del poble. La causa de que la gent no se’n refií dels politics és perquè només els polítics que ho fan malament (són corruptes o altres circumstancies), són els que surten als diaris i per això creuen que tots els polítics són corruptes,però la gent hauria de sentir admiració per altres polítics que fan molt bé la seva feina i lluiten per a una democràcia millor.