Kant, un dels filòsofs més importants de la història, va marcar un abans i un després amb la seva filosofia. Un a de les coses més destacables d'aquest precursor de l'idealisme alemany és que va proposar una nova forma de coneixement que no estava basada tant sols en el empisrisme, sinó que dóna afegeix l'experiència com a font fiable de coneixement, aixi doncs també creu en l'existència de les idees universals.
viernes, 10 de mayo de 2013
22. Kant: Frase
"No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat"
Amb aquesta frase de Kant podem extreure un seguit d'idees. Primerament, podem diferenciar dos tipus de voluntat: la bona i la dolenta. La voluntat és el que ens determina a actuar de les diferents maneres possibles. Per tant, si tenim una bona voluntat actuarem d'una manera bona. I totalment el contrari si ho fem amb una dolenta voluntat.
Així doncs, hem d'actuar segons la nostre voluntat, hem de pendre les decisions correctes segons el que ens han estat ensenyant durant la nostre vida. Hem de actuar segons el que ens ha sigut ensenyat, per tant aquesta voluntat hauria de senyalar cap al bon camí. Actuar de manera bona per a nosaltres, ja que si no fós així acabaríem fent el camí cap als nostres objectius més i més difícil.
En conclusió, hem d'actuar segons els nostres valors ja que això és el que ens és ensenyat durant la nostra vida.
21. Hume: el canvi
Idees principals:
Aquest text pertany al gran filosof anglès David Hume, un dels empiristes més importants de la història de la filosofia. En podem extreure un seguit d'idees principals. Primerament, Hume afirma que el que sempre ha estat d'una manera no té perquè continuar sent d'aquesta manera sempre. Estem en constant canvi, aquest fet provoca que pugui ocorrer qualsevol cosa nova i pot canviar de sobte tots els coneixements previs.
Títol:
En constant canvi
Anàlisi:
David Hume defensa una posició empirista quan afirma que no és la raó la que governa la natura sinó la nostra percepció. És així, doncs, com sempre que veiem que a algú se li cau un objecte pesat, de seguida ens n’apartem perquè estem segurs que caurà fortament al terra. Fins i tot hi ha lleis que corroboren aquesta caiguda, lleis que es basen en la raó.
Però també ens han dit que a l’Univers no hi ha gravetat i que en d’altres planetes els objectes, per molt pesats que siguin, no es cauran. Es que hi ha una raó diferent per a cada cas particular? O és que la naturalesa es veu en canvi constant i que un dia notem la caiguda i, després de constants variacions del medi, notem que no precipita? És, llavors una qüestió d’hàbit i no pas racional. Perquè un bon dia ens podem llevar, i veure que els nostres peus no toquen a terra, que les plantes no són verdes i que el foc no és calent. Aquest serà el moment en què la raó no serà absoluta ni el dia a dia un simple costum.
20. Frase Hume
"Sigues filòsof però en mig de tota la teva filosofia continua essent humà."
19. John Locke: El poder de la majoria
Idees principals:
D'aquest text de John Locke podem extreure un seguit d'idees principals. Locke afirma que en un Estat democràtic, la majoria és l'encarregada de decidir per la societat. El que ha estat triat per la majoria ha de posseir raò, per tant aquest serà capaç ( o hauria de ser capaç) de guiar la societat cap a un estat de benestar.
Títol:
"La majoria mana"
Anàlisi:
Aquest fragment pertany al "Segon tractat sobre el govern civil". Locke ens parla sobre el poder que té la majoria envers l'Estat, les decisions que es prenen són votades i la majoria és la que guanya. La opinió individual de cada persona es important per després arribar a la presa de decisions on el conjunt de opinions individuals fan la una de global.
També afirma que la decisió de la majoria ha de ser repectada encara que no s'estigui d'acord, ja que aquesta és la que més satisfa a la majoria de la societat.
Comparació:
Podem comparar la concepció que té Plató de la societat amb la de Locke. Per Plató la societat hauria d'estar dirigida per la persona més savia, el filòsof. En canvi, Locke creu que la persona que ha d'estar dirigint l'Estat no ha de ser el que sigui més savi sinó el que es escollit per la majoria.
18. John Locke: El govern civil
Idees principals:
Aquest text pertany a John Locke i es troba al " Segon tractat sobre el govern civil", en podem extreure un seguit d'idees. Primerament, qualsevol ciutadà té el dret d'exigir que el govern compleixi amb les seves obligacions ja que ha estat escollit pel poble. També afegeix que sinó es dona el cas de que sigui un bon govern s'hauria de recorrir a un canvi.
Títol:
"L'elecció d'un poble"
Anàlisi
En aquest text de Locke ens és explicat quina funció té el poble dins d'un govern. Primer de tot afirma que el poble ha d'escollir el govern que vol que s'ajusti amb les necessitats del poble. Si aquest govern no complis amb aquestes funcions el poble no podria queixar-se ja que s'ha de donar una segona oportunitat ja que tots tenim el dret a fracassar en un primer intent.
Ara bé, si pels motius que siguin, l’Estat allarga les equivocacions i no canvia les errades i fins i tot les empitjora, la seva posició en el poder passa a ser no legítima, pel que el poble té el dret a revelar-se i imposar si és necessari per la força un tipus de govern que dugui a terme els punts inicials correctament i sense gaires equivocacions, perquè sinó més val tornar, com diu Locke, a l’estat de natura o fins i tot a l’anarquia, perquè sotmetre’s a la voluntat d’un govern que ha trencat el contracte establert entre la majoria i ell mateix deriva a un malestar públic general que no hi seria si des d’un principi cada individu visqués individualment i cadascú sota la seva pròpia llei.
17. John Locke: Llibertat
Idees principals:
En aquest text del tractat del govern civil de Locke, ens diu que tenim l'absoluta llibertat sobre nosaltres mateixos. Si ens fiquem com a referència la raò, tots els éssers humans som iguals i la llibertat dels altres ha de ser respectada. Tots els éssers humans hem sigut creats pel mateix creador, per tant estem sotmesos a la seva voluntat.
Títol:
"El respecte a la llibertat"
Anàlisi:
Locke, filòsof empirista, proposa un model d'Estat, aquest imposa que la vida i la llibertat són drets naturals. Així doncs, l'Estat és el responsable de la protecció d'aquests drets, els drets de tots els ciutadans. Locke imposa una confiança envers els ciutadans, ja que sinó existís aquesta confiança l'Estat lliure no seria possible, ja que de les llibertats singulars existeix la llibertat global, la llibertat de l'Estat.
Comparació
Les idees de Locke sobre la llibertat poden ser comparades amb altres autors que han parlat sobre aquest tema durant la història. Un d'aquests és Hobbes, aquest creu que l'home és perill pel mateix home, ens trobem en constant guerra entre nosaltres. Locke confia amb la responsabilitats de cada ciutadà.
Un altre filòsof podria ser Plató, la seva concepció de la funció de cada ciutadà és molt similar a la concepció del estat de Locke.
16. John Locke: Coneixement
Idees principals:
En aquest text de John Locke podem extreure un seguit d'idees. Primerament Locke afirma que les idees són innates. No poden haver idees a la nostre ment que aquesta no pugui entendre, pel fet de que si han estat percebudes ja no serien innates.
Títol:
"Idees a la nostre ment"
Anàlisi:
Comparació:
Aquest text de Locke el podriem comparar amb altres autors que han tractat el tema del coneixement. Un d'ells podria ser Plató. Aquest creu que les idees es troben unides al objecte que els coneix. Així doncs, defensa que les idees innates existeixen. En canvi, Locke afirma tot el contrari, que no existeixen.
També pot ser comparat amb Descartes, aquest creia que les idees les podem conèixer a priori, però Locke deia totalment l'oposat, creia que les idees venen donades a posteriori a partir dels sentits.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)