Aquest text pertany a les Meditacions físiques de Descartes, en aquest hi podem destacar un seguit d'idees.
En primer lloc Descartes dubta de tot, no hi ha res vertader. Seguidament diu que Déu l'ha creat però potser l'ha creat enganyant-lo. Més tard, afirma que dubta dels sentits i fins i tot de la seva existència. Però, definitivament pensa que ell si existeix, pero hi ha un geni maligne que li està dient mentides. Després d'haver fet tot aquest procés, conclou dient que hi ha una cosa segura que es resumeix en: jo soc, jo existeixo.
"El geni mentider i l'ésser enganyat"
Descartes en aquest text defensa el seu métode per arribar a allò indubtable habent dubtat de tot avans. Primerament, Descartes dubta de tots els seus coneixements, tot allò que li han ensenyat pot ser incorrecte i per tant ha de dubtar-hi. Més tard diu, "No hi ha Déu, o algun altre poder, que em posa a l'esperit aquests pensaments?", Descartes assumeix que Déu li ha creat i per tant li ha donat tots aquests coneixements, però podria ser que aquest Déu li hagui enganyat. Però això no pot ser possible perquè Déu és la bondat suprema, així doncs és impossible que l'enganyi. Seguidament, es planteja que potser no pot dubtar els sentits ja que alomillor no és res sense ells. La idea de que ell no pugui existir no és possible ja que ell ha pensat, ha dubtat, per tant si ha sigut capaç de fer aquest procés ha d'existir. Descartes afirma que hi ha un geni maligne que ens enganya, ja que si Déu no ho fa algo ho ha d'haver fet, aquest geni ens enganya per tant si ens enganya hem de existir sinó no podria enganyar a ningú. En coclusió, no puc dubtar de que estic dubtant, si dubto vol dir que penso i si penso sóc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario