Definicions primer tema

Saber vulgar : Es funda en l'experiència de la vida quotidiana. Es centra en el què i no en el perquè.


Saber científic : Es centra en el perquè de les coses mitjançant l'experimentació i la aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.


Tècnica : Planteja reptes a la ciència i la impulsa a nous descobriments.


Ciència moderna : Estudi sistemàtic de la realitat a partir de l'experiència d'una experimentació i aplicació de les matemàtiques.


Mètode : Són maneres de demostrar, treballar o explicar algún concepte de la realitat.


Sil·logisme : Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.


Axiomes : Principis indemostrables dins del sistema deductiu.


Inducció completa : Conclusió extreta a partir d'una sèrie de casos que no són tots existents. Coneguts per l'experiència de la que es deriven lleis generals.


Hipòtesi : Afirmació elaborada a partir de fets observats que no han estat verificats.


Llei : Enunciats universals que estableixen el comportament de la relitat.


Verifiació : Comprovació d'una hipòtesi quan els fets observats concorden amb els fets deduïts a la hipotèsi.


Comprensió : Captar el sentit d'un esdeveniment, per situar-se dins d'aquells fets.


Mite : Narració fantàstica que explica l'origen i la regularitat del cosmos a partir de forces sobrehumanes.


Mètode Empiricoracional : Se centra en l'origen del coneixement i diu que ve donat per una realitat sensible e inteligible.


Racionalisme clàssic : Combinació d'intuïció i deducció, segons el model matemàtic.


Revolució copernicana del coneixement : Canvi de perspectiva en l'estudi del saber que es centra en el subjecte.


Joc de llenguatge : Diferents maneres d'utilitzar el llenguatge per descriure situacions comunicatives i formes de vida.


Hermenèutica no normativa : Considera que la filosofia descobreix els elements que fan possible a comprensió sense posar normes.


Ontología : Branca de la filosofia teórica que estudia el propi ésser.

Relació entre Matrix i el mite de la caverna

Relació entre Matrix i el Mite de la caverna de Plató

1.- En el mite de la caverna els homes estan lligats de cames i braços percebent les ombres dels objectes que passen darrere d'ells. A Matrix, la gent estan dins d'uns enormes “cultius de persones” en els quals estan dormits, projectant en les seves ments imatges, sentiments i situacions donats per la matrix. La relació està en què, en tots dos casos, els humans viuen un món fictici creient que és el real.

2.-. En el Mite de la caverna, un home és tret del lloc en què està i és enfrontat a la llum veritable (la del sol), li costa assimilar que el seu passat és irreal. En la pel·lícula, Neo és desconnectat de Matrix i li és ensenyat el món real.

3.- En la caverna el presoner que és alliberat pot apreciar la veritable realitat, volent després explicar-los i alliberar als quals són presoners encara que, i en la pel·lícula el mateix és reflectit quan Neo decideix tornar a Matrix per poder alliberar a la resta de la “massa”.

4.- En el mite de la caverna l'home que s'enfronta al món de la llum, ha d'oblidar tots els seus prejudicis, records i convenciments per poder creure que el que veu és la veritat, i en la seqüència número 5, Morfeo abans de saltar li diu a *Neo que ha d'oblidar tot el passat i convèncer-se de la realitat, i que pot aconseguir el gran salt.

5.- En el mite de la caverna, es fa al·lusió al fet que si el “alliberat” decidís alliberar als altres capturats, aquests, es revelarien contra ell, i tractarien de matar-ho. En Matrix, Cyfer tracta de matar a Neo, perquè era ell triat per alliberar a els qui estaven en Matrix i ell, volia tornar a ella, oblidar-ho tot, i tenir una vida feliç.

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Los monos son demasiado buenos para que el hombre pueda descender de ellos.




                                                                                 Friedrich Wilhelm Nietzsche

La recerca del saber

Les persones sempre ens estem plantejant problemes

més i més difícils, segons Aristòtil , per fugir de la ignorància. Això porta a l’altre idea de que les persones filosofem per la mera raó de cercar el coneixement.

Segons Aristòtil, el moment on la gent comença a filosofar és quan ens quedem admirats per elements comuns i comencem a preguntar el perquè d’aquell element , després anem a més, preguntant-nos   el perquè de coses més complexes.

Quan diem que quan plantegem un problema reconeixem la nostre ignorància, en realitat volem dir que realment si no fóssim uns ignorants, plantejaríem la solució directament en comptes de plantejar-lo.

La filosofia ens serveix per demostrar que no som ignorant, per demostra-nos-ho  a nosaltres mateixos perquè la filosofia és la única ciència lliure de pensament.

Si comparem el saber filosòfic amb altres sabers com el científic podem afirmar que el saber científic en comptes de buscar un perquè busca un r com, un com s’ha de fer el problema i quan esta resolt demostrar-lo amb probes.