Definicions tema 9

Amoral: Acció que no té sentit moral, és a dir, que no distingeix entre el bé i el mal.

Immoral: Acció que es desvia d'allò que és bo.

Temperament: Conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil modificar.

Virtuts: Hàbits de comportament que ens disposen a obrar bé.

Consciència moral: Capacitat humana d'adonar-se que unes formes de vida, valors o principis són humanitzadors, normalment millors que d'altres.

Responsabilitat: Capacitat de respondre envers els nostres actes.

Llibertat externa: Absència de coexió externa.

Llibertat interna: Absència de coexió interna que ens permeten el lliure albir.

Determinisme: Posició filosòfica que defensa que res no succeeix sense una causa i explica causalment la conducta humana.

Condicionament: Factor que limita la nostra llibertat però no la impedeix.

Destí: Defensa de que tot succeeix fatalment, és a dir, que no està a les notres mans poder evitar-ho.

Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques, els modes de producció com a determinades per la infraestructura econòmica.

Principi de causalitat: Principi pel qual a tota causa li precedeix un efecte i tot efecte ve produït per una causa.

Indeterminació: Que defensa el liberalisme i que les elceccions arbitràries no seran suficients per donar raó de l'elecció.

Economia moral: Sistema pel qual sempre s'escull maximitzant beneficis i minimitzant costos.

Nivell preconvencional: Persona que té per just el que satisfà els seus interessos.

Nivell convencional: Persona que accepta la llei posada en comú.

Nivell postconvencional: Persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Atenció: Valor en el que progressa una persona madura segons Carol Gilligan.

Tema 8

Monisme materialista: Conjunt de teories que expliquen la ment humana com una conseqüència del cervell humà desenvolupat.

Materialisme cibernètic: Forma aternativa del fisicalisme que defineix al cervell com un ordinador complex.

Materialisme emergentista: Teoria monista que considera que el que és mental no es redueix a allò que és físic, del que sí que evoluciona.

Dualisme platònic: Teoria dualista defensada per Plató que afirma que l'ésser humà està compost per cos i ànima, resultat d'un accident.

Hilemorfisme: Teoria dualista defensada per Aristòtil que afirma que l'ànima i el cos són dos principis complementaris i inseparables d'una única realitat: l'ésser humà.

Ment: Actualment es defineix com un oedinador potentíssim, l'éxpressió de la informació recollida als nostres gens i la substància material que aguarda la nostra ànima.

Dualisme interaccionista: Tesi defensada per John C. Eccles que defensa que ment i cervell són realitats diferents, la ment és autoconscient i té una interacció amb l'escorá cerebral.

Dualisme cartesià: Teoria defensada per Descartes, afirmant que l'ésser humà està compost per la unió de dues substàncies completament diferents : l'extensa (cos) i la pensant (ment).

Interaccionisme emergentista: Teoria defensada per Karl Popper que afirma l'existència d'actes mentals, allunyant-se del materialisme.

Raó teòrica: Capacitat dels éssers humans que utilitzem per assolir la veritat i que, segons Aristòtil, s'ocupa d'allò que no pot ser d'altra manera.

Raó pràctica: Capacitat humana que utilitzem per aconseguir la felicitat i que s'ocupa d'allò que pot ser d'altra manera.

Raó instrumental: Aspiració per a dominar tècnicament els processos naturals per satisfer les nostres necessitats.

Racionalitat: Diversos usos de la raó en què destaquem la pluralitat d'aplicacions, usos i valoraqcions de la raó.

Comunicació: Cerca d'acords i consens gràcias als quals els éssers humans podem arribar a entesos sobre la veritat i la validesa de es normes que ens afecten a tots.

Persona (segons Boeci): substància individual (no està en mans del destí) de naturalesa racional (està dotat d'autoconsciència).

Dignitat: Dret que tenim totes les persones que fa que tinguem valor absolut i que no som intercanviables.

Personalisme: Corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar a l'ésser humà com a persona, individual i comunitaria almateix temps.

Existència encarnada: Característica del personalisme que afirma que les persones estan dotades d'una interioritat que els permet obrir-se a les altres coses.

Interioritat: Característica de les persones que ens permetsortir de nosaltres mateixes.

Compromís: Característica del moviment personalista que defineix que la persona es forja a través de les responsabilitats que adquireix.

Capacitat crítica: Característica del moviment personalista que defineix que la persona ha de ser capaç de dir que no a les coses que no l'interessen.

Proximitat: Característica del personalisme que consisteix en la donació del propi ésser a una altra persona.