L’ànima i el cos

Idees principals:

En aquest text de Descartes podem distinguir un seguit d’idees, aquestes són:  El text comença amb una afirmació Descartes diu que l’ésser humà és un ésser que el que realment és important per ell és l’essència pensativa. Continua dient que encara que som essència pensativa (l’ànima)  estem units per el cos (substància extensa). Després diu que ell és només una cosa que pensa, i que el cos no es capaç de pensar, per tant és només extensa. Per últim diu que si el cos no existís no passaria absolutament res, ja que ell seguiria existint.

Títol:

L’anima immortal

Anàlisis:

En aquest text de Descartes els que ens vol fer entendre és que l’animà i el cos son coses totalment diferent. Segons ell, el cos és només la essència extensa, però que el que realment importa d’un ésser humà és la capacitat de pensar i el cos no té aquesta capacitat, per tant la essència pensant seria l’animà ja que és l’única que és capaç d’oferir pensaments a l’ésser humà. Encara que siguin coses totalment diferents diu que l’ànima i el cos estan units encara que acaba dient que ell podria existir sense el cos, ja que l’ànima no el necessita, ja que l’ànima és immortal.

Comparació:

El text de Descartes es basa en la teoria del dualisme cartesià, el podem comparar amb altres teories com la de Plató (Dualisme Platònic), que diu que el món està compost per cos i ànima però ha estat una unió accidental, el cos és immortal (com diu Descartes) i immaterial, però el fet el que diferència la teoria de Plató amb la de Descartes és que la primera diu que l’estat natural de l’ànima no és el cos. També la podem comparar amb la que defensa Aristòtil (hilemorfisme) , que aquesta diu que el ces i l’ànima són inseparables tot el contrari que el que diu Descartes que defensa que l’ànima pot existir sense el cos.