Auschwitz

Auschwitz, un lloc fred, fosc, respectat per tot el que sent el seu nom, cementeri de 2,5 milions de persones, el que va passar allà fa 70 anys encara es recorda i és necessari que es segueixi recordant per no haver de tornar a passar pel mateix. La proba de que la estupidesa humana  la trobem en aquest lloc, gent innocent assassinada i humiliada     per una simple ideologia.

Quan vaig entrar al camp de concentració em va impactar molt entrar per la mateixa porta per on feia tant poc temps entraven els presos del camp de concentració, una entrada amb una frase que només feia que enganyar als que la veien, aquesta deia: Arbeit Macht Frei (El treball us farà lliures). Al passar per aquella irònica entrada et trobaves amb molt de blocs de habitatges,( si se’ls pot anomenar així) rodejats per tanques electrificades, amb torres de vigilància, per poder assegurar la  prohibició de la llibertat que tant desitjaven totes aquelles persones. Però el més impactant de tot va ser veure la última cambra de gas que queda després de la guerra, un lloc on el silenci és el protagonista, estàvem trepitjant el mateix terra que totes aquelles persones que van morir. Just al costat d’aquell lloc, es trobava el crematori, lloc on es cremaven tots els cossos d’aquells pobres innocents. Trist pensar que el director del camp de concentració era capaç de dir frases com aquesta: L’única sortida del camp és per la xemeneia, horrible només dir-ho però era la veritat. Només 400 van poder escapar i altres que van tenir la sort d’entrar al camp de concentració poc abans del seu alliberament per les tropes aliades.

Finalment, cal dir que Auschwitz l’hem de recordar amb gran respecte i no oblidar-lo  ja que si oblidem el passat estem condemnats a repetir-lo.