3.Heràclit: Breu però concís

2. “Els contraris s’harmonitzen, i , de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”.

9. “El camí que puja i el que baixa és un i el mateix”.

10. “Cal saber que la guerra és comuna (a totes les coses) i que la justícia és discòrdia i que totes les coses esdevenen segons la discòrdia i la necessitat”.

11. “En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen”.

12. “Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i serà; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

Aquests 5 fragments pertanyen a Heraclit, i d'ells podem arribar a les segënts idees:D’altra banda Heràclit defensa que l’inici i la fi del cercle coincideixen, és a dir, el començament del recorregut de qualsevol punt del cercle acabarà essent el final d’aquest. Igual que els homes tenen fills, els pares moren i els fills creixen i tenen fills, i així successivament i sempre tornant al mateix punt. Aquesta idea té a veure amb la frase: “El camí que puja i el que baixa és un i el mateix”, ja que el cercle és només una línia, un sol camí, en el que els fets que hagis fet bé o malament en un passat et poden ser recompensats o amonestats en un futur. Tenen el mateix inici i el mateix final.

El món està format per contraris que són necessaris l’un de l’altre i la seva existència és justa, encara que sigui en discòrdia, i és així per quelcom que Heràclit anomena ordre del món. El mateix ordre que fa que el principi de tot i el final sigui el mateix i que controla els canvis.

"Tot és canviant"

L’autor afirma que els contraris s’harmonitzen entre ells. Això passa en moltes situacions com per exemple en l'amor i l'odi, podem haver estimat a una persona molt però pot arribar un moment en que sentis odi per aquesta.També passa amb el fred i al color, no pots sentir calor si avans no has sentit fred.Són contraris idèntics en naturalesa però diferents en grau, per això aquests són necessaris l’un de l’altre.

Heràclit defensa que tot és canviant. Per tant arribem a la conclusió que tot canvia, que no podem arribar a l’essència de res, perquè l’ordre del món exigeix la variabilitat d’aquest mateix, és la llei natural que governa i dirigeix el canvi.

Les idees d'Heraclit poden ser comparades amb les idees totalment oposades de Parmènides. Heraclit com hem dit avans, diu que tot es canviant i tot està regit per un ordre, l'aigua d'un riu no és la mateixa sempre. En canvi Parmènides diu que l'ésser no canvia, és infinit i inmortal.