Definicions tema 10

Maièutica: Actitud socràtica que afirma que aquest mètode és l'art de les llevadores, és a dir, l'art de donar llum vist des del punt de vista de la veritat.

Intel·lectualisme moral: Actitud socràtica que afirma que és impossible obrar malament expressament. Per tant, si algú obra malament és per ignorància de que aquella acció no és virtuosa.

Eudemonisme: Model de la felicitat que defensa que ser feliç és autorealitzar-se, assolir les metes pròpies d'una persona.

Hedonisme: Model de felicitat que defensa que ser feliç és experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor.

Autorealització: Vista des del punt de vista eudemonista, segons Aristòtil, defensa que qualsevol fi serà mitjà per a un fi últim, el qual haurà de donar sentit a tots els altres.

Prudència: Segons la vida teorètica i saviesa pràctica, és la virtut dianoètica que constitueix la saviesa pràctica, ja que ens ajuda a deliberar bé, proposant-nos el que ens convé en la nostra vida. 

Autosuficiència: Tipus de felicitat que afirma que és savi el qui sap ser feliç i que al llarg de la història ha desenvolupat dos punts de vista diferents: segons els cínics, i segons els estoics. 

Pau interior: Felicitat com a autosuficiència segons els estoics que s'adonen que tot està en mans del destí i que per tant surt a compte fer-se insensible al sofriment i les opinions alienes.

Utilitarisme: Felicitat com a plaer que defensa que la meta moral consisteix a arribar a la màxima felicitat per a la major nombre de persones possible.

Aritmètica dels plaers: Felicitat com a plaer i pertanyent a l'utilitarisme, que segons Jeremy Bentham, el plaer és susceptible de mesura i que aquests plaers es poden comparar entre si i les persones. 

Teleològica: Ètica de la justícia que es basa en la finalitat com a importància en els mitjans establerts.

Deontologia: Ètica de la justícia que defensa que tots tenim un deure personal que tots hem de complir.

Imperatiu categòric: Formalisme ètic que afirma que tots tenim intencions en la nostra vida i que 

actuem per a aconseguir aquests interessos.

Autonomia moral: És aquella que obra de tal manera que la màxima o norma que regeix la nostra conducta es pugui convertir en llei universal, és a dir, que la escollim per nosaltres mateixos, essent conscients que és coherent.